La meva llista de blogs

dilluns, 14 de març de 2011

REFORMULACIÓ DE L'ACTIVITAT 5

Jo no canviaré rés, ja que crec que les meves expliacions i justificacions són bastant raonades. Cal dir que amb els membres del meu grup hem coincidit bastant en les explicacions de les diferents imatges i pel que fa a les edats també hem coincidit tot i que hi podem diferenciar per algun mes.

Per tant la meva formulació inicial no serà modificada.

7. ACTIVITAT ESPAI I TEMPS

ACTIVITAT 5: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESPAI Y EL TEMPS I DUES ACTIVITATS PER A L’INFANT DEL VIDEO
LA CONSTUCCIÓ DE L’ESPAI
L’espai és la capacitat d’orientar-se en l’espai i fa referència a l’estructuració del món extern, cal dir que està relacionat amb l’esquema corporal.
            De l’espai podem destacar dos nivells diferents: el nivell perceptiu (0-3 anys) i el nivell representatiu (+ 3 anys). Dintre del nivell perceptiu trobem les relacions projectives (3-7 anys) on l’infant descobreix les dues dimensions de l’espai, llargada i amplada i per tant el concepte de superficie; les relacions metríques (5-7 anys) que donen la capacitat de coordinar els objectes entre si en relació amb un sistema de referència de tres eixos de coordenades on l’infant descobreix les tres dimensions de l’espai, aprenent nocions de volum, profunditat...
Cal dir que les relacions topològiques s’organitzen segons un ordre: la contingüitat, la relació de separació, la relació d’ordre i la relació d’entorn. A continuació explicarè molt breument  els conceptes anteriors:
Ø  La contingüitat: l’estructuració de l’espai es construeix en un primer moment per la proximitat dels elements percebuts en un mateix camp visual.
Ø  La relació de separació: permet la distinció dels elements.
Ø  La relació d’ordre (successió): ens permet situar uns objectes respecte uns altres.
Ø  La relació d’entorn: ens permet percebre un element entre dos altres o envoltat d’altres elements.
L’espai evoluciona en l’infant en tres períodes: en primer lloc tenim l’espai corporal (espai propi) que està format per tots els punts que pertanyen a la topologia del propi cos (esquema corporal). En segons lloc ens trobem amb l’espai ambiental (espai immediat) que està format per tots aquells objectes que estan a disposició de l’infant. Per últim l’espai representatiu o simbòlic (espai extern o llunya) que està format per objectes que incideixen en el camp visual de l’infant.
            Cal destacar que tenim dos tipus d’espai: espai real i l’espai imaginàri. L’espai real és l’espai general i compartit per tothom, és el pròpi del desenvolupament i l’espai imaginàri Sam-Alivalora l’aspecte imaginàri en la construcció de l’espai, mediatitzat pel cos.
Per últim l’evolució de l’orientació i estructuració espacial hi ha dos etapes: l’etapa perceptiva i l’etapa representativa.
Per començar en l’etapa perceptiva l’infant s’orienta en l’espai mitjançant le relacions topològiques que son les relacions existents entre el subjecte i l’objecte. En aquesta etapa l’infant evoluciona en dues fases:
Ø  La fase dels 0 als 4 mesos es caracteritza perquè el / la nen / a romanen en una posició estàtica el que fa que l'única forma que tenen aquests per relacionar-se amb els objectes del seu entorn és a partir dels adults els quals els ofereixen la possibilitat d'observar i d'agafar els objectes. L'objecte que tenen més a mà és, per contra, el seu propi cos. Conforme vagin passant les setmanes, els nens i les nenes exploraran les mans, els peus, les seves cames i poc a poc aniran coneixent-se a si mateixos abans de endinsar-se al món exterior.
Ø  La fase dels 4 mesos als 3 anys (segons Piaget) es caracteritza per l'adquisició de la marxa i la coordinació òculo-manual. Gràcies a la marxa el nen pot explorar per ell mateix el seu entorn immediat.
Per últim en l'etapa representativa es donen dos tipus de relacions: les projectives i les mètriques.
Les relacions projectives apareixen entre els 3 anys i els 7 anys i es caracteritzen perquè encara es donen les relacions topològiques entre el nen i els objectes que formen el seu entorn però, a partir d'aquest moment, els nens ja poden situar els objectes en relació a ells mateixos i són capaços de diferenciar els objectes segons unes característiques: forma, mida, funció, etc. A més, un aspecte important a tenir en compte, és que apareix el llenguatge.

      Les relacions mètriques apareixen a partir dels 7 anys i es caracteritzen perquè el nen o la nena ja és capaç de situar els objectes en relació a altres objectes. Això es deu a l'adquisició de la capacitat intel·lectual del nen que farà possible la comprensió de les proporcions, les mesures, etc.
LA CONSTRUCCIÓ DEL TEMPS
Per començar podem definir el temps com la durada d’un esdeveniment o l’interval entre dos esdeveniments, cal dir que el temps es viu.
La construcció del temps no es percep pels sentits, no és veu mi es toca, tan sols es perceben els moviments, les accions, la velocitat, el ritme, els fets.
L’estructuració temporal permet a l’èsser humà coordinar la seva activitat, organitzar la vida quotidiana i comunicar amb el món en el que viu.
L’estructuració temporal té les següents característiques:
Ø  La durada, que seria el temps que passa entre el principi i el final d’una acció.
Ø  L’interval, seria la durada limitada entre dues activitats, ja que la noció d’interval comporta una idea de repós, de pausa, d’espera.
Ø  La irreversibilitat, que ens col·loca en la continuïtat indefinida en la qual s’inscriu la vida i la mort.
Ø  La velocitat, que és el temps que dura el recorregut d’un espai, per realitzar una acció.
Ø  La periodicitat, en el cas dels esdeveniments que és repeteixen regularment (dia/nit).
Ø  El ritme
Podem distingir tres classes de temps: el temps biològic, que és per a tots igual; el temps psicològic, que és per a cada persona i la construcció de la idea del temps s’impregna d’afectivita conscient i inconscient; el temps objectiu, que depén de la civilització, de la cultura, les tradicions...
Cal dir que l’estructuració del temps es realitza en tres nivells: en primer lloc la fase sensoriomotora (0-2 anys) on l’existencia del temps està assimilada als ritmes del cos, als que ha percebut de la mare en el curs de la seva relació i de la sensació de malestar i benestar; en segon lloc la fase representativa on és passa del temps subjectiu al temps objectiu i és la capacitat d’organitzar i representar les accions en un temps objectiu; per últim a partir del 7 anys l’infant comença a situar-se en el temps objectiu.
LES DUES ACTIVITATS
ACTIVITAT PER REALITZAR A L’ESCOLA
L’activitat que realitzaria a l’escola sería que realitzaria un circuit amb diferents altures i amb objectes d’amplades diferents, en aquest cas es treballaria l’equilibri, amb pujades i baixades. En el cas de les pujades i baxades quan el infants estiguin a dal hauran de dir “Estic a dalt de la muntanya” i quan estan a baix haura de dir “Estic a baix de la muntanya”.
L'objectiu principal d'aquesta activitat seria treballar l'equilibri i adquirir nocions d'espai com per exemple a dalt i a baix.
ACTIVITAT PER REALITZAR A CASA
            L’activitat que realitzaria a casa sería que a l’hora de dinar i de recollir la taula donar instruccions a l’infant com per exemple “Agafa el got de damunt de la taula” “Posa el plat dins del rentaplats”... Així l’infant apren conceptes com damunt, abaix, dins, fora.
L'objectiu principal d'aquesta activitat seria treballar nocions d'espai
REFORMULACIÓ:
Vull destacar que tant les meves activitats com la meva explicació de l'espai i temps serien adequades, ja que mes o menys tots els membres del grup hem explicat el mateix, potser dit d'una altra manera.
Pel que fa a l'explicació de l'espai i temps jo ho he redactat bastant, tot i que , i després d'haver llegit la redacció de les meves companyes, penso que es podria resumir bastant més i de manera més esquemàtica.
Per últim, les activitats que jo he proposat crec que serien adequades, ja que vull destacar que crec que entre les activitats de la Gemma i de la Rosi podriem realitzar una de millor.

dijous, 3 de març de 2011

6. L'OBSERVACIÓ TÓNICO- POSTURAL

ACTIVITAT 8: OBSERVACIÓ TÓNICO-POSTURAL

IMATGE 1:

En la aquesta imatge trobem un nen assegut a terra davant d’un ordenador portàtil. Aquest infant està tocant amb un dit de la seva mà, el teclat de l’ordenador. Pel que fa a la seva vestimenta aquest nen va vestit només amb un bolquer i sembla que el que té davant li està cridant molt l’atenció, ja que sembla tenir cara de curiositat.
Podem observar que l’infant té una postura correcta, és a dir, que està assegut a terra sense cap recolzament i això ens pot indicar que ja té adquirit l’equilibri alhora de estar assegut. També cal dir que l’infant utilitza un dels seus braços per realitzar una activitat la qual cosa no perd l’equilibri. No obstant si ens fixem l’infant sembla tenir l’altre braç recolzat a terra. Podem dir que el nen ja té un cert domini del seu tronc i cap.
Pel que fa al seu to muscular el nen regeix hipertonia en els seus moviments.
En quant a la prensió, l’infant sembla tenir adquirit la coordinació oculo-manual, ja que mentre està tocant el teclat el nen mira el moviment que acaba de realitzar, és a dir, acompanya els seus moviments amb els seus ulls.
Pel fet esmentat abans, que el nen es recolza amb una mà s’ha de dir que l’infant té una lateralitat homogènia, tot i que no és fins als 3-6 anys que no és determina. S’ha de destacar que l’infant alhora de tocar l’ordenador ho fa amb la mà dreta.
En conclusió i per tot lo que acabo de comentar i explicar, jo crec que aquest infant té entre 8/9- 11 mesos.

IMATGE 2:

En aquesta imatge podem observar una nena que està recollint una flor, la nena no està asseguda del tot, és a dir, està semiasseguda. Ella va vestida d’hivern la qual cosa suposo que deu estar a fora a l’aire lluire al seu jadrí o també a la muntanya. La nena mostra una cara de curiositat per la flor i per tot el que l’envolta. Puc dir que la nena està experimentant i/o coneixent el nou entorn que l’envolta.
La nena té un to muscular adequat , ja que manté la postura en la posició que està, és a dir, ella contreu els musculs per no perdre l’equilibri i caure.
Pel que fa a la prensió, la nena està realitzant la pinça alhora d’agafar la flor i també hi ha la coordinació oculo-manual.
En quant a l’equilibri, la nena no perd el seu equilibri, ja que manté la seva postura sense caure. Podiem dir que és un equilibri dinàmic, ja que, com ho he dit abans, manté la seva posició en equilibri sense caure.
La lateralitat d’aquesta nen no la podriem definir, però segons la imatge on podem observar que la nena està agafant la flor amb la mà esquerra, podriem dir que a la nena li predomina el costat esquerre.
En resum crec que aquest nena té entre 12- 14 mesos.

IMATGE 3:

En aquesta imatge podem observar un nen que sembla que esta sentat, tot i que no es pot observar el respatller de la cadira, fent un dibuix o escrivint. Podem vizualitzar en la imatge que el nen està bastant tranquil i concentrat en la activitat que està realitzant.
L’infant té un bo to muscular i podem observar que ja té un cert control dels seus musculs alhora de realitzar el dibuix o el que pot està escrivint.
Segons la imatge el nen ja es capaç de realitzar la pinça superior, ja que podem observar que agafa el llapis de color correctament.
Pel que fa al seu equilibri, segons la imatge podem deduir que l’infant té un equilibri estàtic adquirit, ja que al no tindre respatller manté el seu equilibri sense caure.
En quant  a la lateralitat, en la edat que té aquest infant ja la té determinada, però no fixada. Cal dir que a aquest nen li predomina la dreta.
En conclusió, crec que aquest infant deu tenir entre 5-6 anys.