La meva llista de blogs

dimecres, 4 de maig de 2011

PROPOSTA GRUPAL ACTIVITAT 10 VIDEO ARES

Hem escollit l'activitat proposada per la Rosi ja que pensem que seria una activitat adequada per realitzar-la a casa que es un espai que la nena coneix i es troba còmoda amb un grau de confiança més alt per poder ejecutar l'activitat.

L'objectiu general d'aquesta activitat es treballar la memòria de la nena mitjançant un joc simbòlic que pugui desenvolupar fàcilment,d'una manera divertida sent capaç de fer-la i recordar-la.
Pensem que la nena la pot dur a terme perquè segons la part teorica la memória d’un infant a partir de 24 mesos passa de ser mitg a ser totalment conscient, per això poden recordar moltes paraules i ja compten amb un vocabulari extens
En conclusió desitgem que us agradi l'activitat proposada i el resultat del video...

dimecres, 13 d’abril de 2011

REFORMULACIÓ ACTIVITAT 9 (FITES PIAGET)

Cal dir que amb totes les meves companyes hem coincidit bastant en les fites, però també hi han algunes que jo no he tingut en compte  i que penso que són importants. Per això tornarè a indicar algunes fites de les meves companyes que penso que s'haurien de destacar, però la meva formulació inicial no la canviarè, ja que considero que cadascuda de nosaltres té diferents punts de vista. a continuació dirè les fites que considero que s'haurien de destacar a part de les que jo he considerat:
-       Apreciar la relación o influéncia entre dos hechos.Esto le permite empezar a entender el porque de las cosas, aunque aún no pueda comprender los aspectos cuantitativos de las relaciones funcionales entiende que una cosa pasa porque ha sucedido otra o depende de otra. (Estadi preoperacional)
-       Coordinació visió – prensió, són les primeres conductes casi intencionades amb els objectes. Estan orientats cap al món extern i en l'exploració d'ells mateixos. (Estadi sensoriomotor)

10. ACTIVITAT PER FER A LA NENA

Nom activitat: Les fruites
Objectius:
-       Coneixer nous fruits des que pot dir la mare i la nena desconeix.
-       Recordar les fruites que la nena coneix.
-       Diferenciar els fruits d’altres coses, com per exemple de les verdures, dolços...
Continguts:
-       Nous fruits
-       Les fruites
Material:
Cap
Desenvolupament de l’activitat:
La mare i la nena es sentaran i juntes jugaran a un joc, on la mare dira el nom d’una fruita i la nena també haura de dir el nom d’alguna fruita. Cal dir que cadascú haura de dir el nom d’alguna fruita i que les fruites no es poden repetir.
Edat:
 Dos anys i mig
Espai:
A casa o qualsevol lloc
Indicadors:
ITEMS
MALAMENT
REGULAR
MOLT BÉ
Diferencia les fruites dels altres aliments




Mostra interés per les fruites que desconeix




Es capaç de recordar el nom de les fruites que coneix.





JUSTIFICACIÓ DEL PERQUE PENSO QUE ÉS ADEQUADA L’ACTIVITAT PROPOSADA:
Penso que aquesta activitat es adequada, ja que es una activitat realitzada en un àmbit més familiar i un espai que la nena coneix, cosa que li dòna més confiança alhora de realitzar-la.
Però també la considero important perquè segons la part teorica la memória d’un infant a partir de 24 mesos passa de ser mitg a ser totalment conscient, per això poden recordar moltes paraules i ja compten amb un vocabulari extens. També cal destacar que comencen a recordar frases que escolten dir a les altres persones i les utilitza per tratar de comunicar-se. I el que penso que es més important es que saben recordar históries i saben con es desenvolupen aquestes.
En conclusió i després d’haver recercat informació sobre la memória dels infants considero aquesta activitat es la més adequada, ja que la nena ja es capaç de recordar coses i d’expressar-se correctament alhora de dir les coses.

dilluns, 14 de març de 2011

REFORMULACIÓ DE L'ACTIVITAT 5

Jo no canviaré rés, ja que crec que les meves expliacions i justificacions són bastant raonades. Cal dir que amb els membres del meu grup hem coincidit bastant en les explicacions de les diferents imatges i pel que fa a les edats també hem coincidit tot i que hi podem diferenciar per algun mes.

Per tant la meva formulació inicial no serà modificada.

7. ACTIVITAT ESPAI I TEMPS

ACTIVITAT 5: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESPAI Y EL TEMPS I DUES ACTIVITATS PER A L’INFANT DEL VIDEO
LA CONSTUCCIÓ DE L’ESPAI
L’espai és la capacitat d’orientar-se en l’espai i fa referència a l’estructuració del món extern, cal dir que està relacionat amb l’esquema corporal.
            De l’espai podem destacar dos nivells diferents: el nivell perceptiu (0-3 anys) i el nivell representatiu (+ 3 anys). Dintre del nivell perceptiu trobem les relacions projectives (3-7 anys) on l’infant descobreix les dues dimensions de l’espai, llargada i amplada i per tant el concepte de superficie; les relacions metríques (5-7 anys) que donen la capacitat de coordinar els objectes entre si en relació amb un sistema de referència de tres eixos de coordenades on l’infant descobreix les tres dimensions de l’espai, aprenent nocions de volum, profunditat...
Cal dir que les relacions topològiques s’organitzen segons un ordre: la contingüitat, la relació de separació, la relació d’ordre i la relació d’entorn. A continuació explicarè molt breument  els conceptes anteriors:
Ø  La contingüitat: l’estructuració de l’espai es construeix en un primer moment per la proximitat dels elements percebuts en un mateix camp visual.
Ø  La relació de separació: permet la distinció dels elements.
Ø  La relació d’ordre (successió): ens permet situar uns objectes respecte uns altres.
Ø  La relació d’entorn: ens permet percebre un element entre dos altres o envoltat d’altres elements.
L’espai evoluciona en l’infant en tres períodes: en primer lloc tenim l’espai corporal (espai propi) que està format per tots els punts que pertanyen a la topologia del propi cos (esquema corporal). En segons lloc ens trobem amb l’espai ambiental (espai immediat) que està format per tots aquells objectes que estan a disposició de l’infant. Per últim l’espai representatiu o simbòlic (espai extern o llunya) que està format per objectes que incideixen en el camp visual de l’infant.
            Cal destacar que tenim dos tipus d’espai: espai real i l’espai imaginàri. L’espai real és l’espai general i compartit per tothom, és el pròpi del desenvolupament i l’espai imaginàri Sam-Alivalora l’aspecte imaginàri en la construcció de l’espai, mediatitzat pel cos.
Per últim l’evolució de l’orientació i estructuració espacial hi ha dos etapes: l’etapa perceptiva i l’etapa representativa.
Per començar en l’etapa perceptiva l’infant s’orienta en l’espai mitjançant le relacions topològiques que son les relacions existents entre el subjecte i l’objecte. En aquesta etapa l’infant evoluciona en dues fases:
Ø  La fase dels 0 als 4 mesos es caracteritza perquè el / la nen / a romanen en una posició estàtica el que fa que l'única forma que tenen aquests per relacionar-se amb els objectes del seu entorn és a partir dels adults els quals els ofereixen la possibilitat d'observar i d'agafar els objectes. L'objecte que tenen més a mà és, per contra, el seu propi cos. Conforme vagin passant les setmanes, els nens i les nenes exploraran les mans, els peus, les seves cames i poc a poc aniran coneixent-se a si mateixos abans de endinsar-se al món exterior.
Ø  La fase dels 4 mesos als 3 anys (segons Piaget) es caracteritza per l'adquisició de la marxa i la coordinació òculo-manual. Gràcies a la marxa el nen pot explorar per ell mateix el seu entorn immediat.
Per últim en l'etapa representativa es donen dos tipus de relacions: les projectives i les mètriques.
Les relacions projectives apareixen entre els 3 anys i els 7 anys i es caracteritzen perquè encara es donen les relacions topològiques entre el nen i els objectes que formen el seu entorn però, a partir d'aquest moment, els nens ja poden situar els objectes en relació a ells mateixos i són capaços de diferenciar els objectes segons unes característiques: forma, mida, funció, etc. A més, un aspecte important a tenir en compte, és que apareix el llenguatge.

      Les relacions mètriques apareixen a partir dels 7 anys i es caracteritzen perquè el nen o la nena ja és capaç de situar els objectes en relació a altres objectes. Això es deu a l'adquisició de la capacitat intel·lectual del nen que farà possible la comprensió de les proporcions, les mesures, etc.
LA CONSTRUCCIÓ DEL TEMPS
Per començar podem definir el temps com la durada d’un esdeveniment o l’interval entre dos esdeveniments, cal dir que el temps es viu.
La construcció del temps no es percep pels sentits, no és veu mi es toca, tan sols es perceben els moviments, les accions, la velocitat, el ritme, els fets.
L’estructuració temporal permet a l’èsser humà coordinar la seva activitat, organitzar la vida quotidiana i comunicar amb el món en el que viu.
L’estructuració temporal té les següents característiques:
Ø  La durada, que seria el temps que passa entre el principi i el final d’una acció.
Ø  L’interval, seria la durada limitada entre dues activitats, ja que la noció d’interval comporta una idea de repós, de pausa, d’espera.
Ø  La irreversibilitat, que ens col·loca en la continuïtat indefinida en la qual s’inscriu la vida i la mort.
Ø  La velocitat, que és el temps que dura el recorregut d’un espai, per realitzar una acció.
Ø  La periodicitat, en el cas dels esdeveniments que és repeteixen regularment (dia/nit).
Ø  El ritme
Podem distingir tres classes de temps: el temps biològic, que és per a tots igual; el temps psicològic, que és per a cada persona i la construcció de la idea del temps s’impregna d’afectivita conscient i inconscient; el temps objectiu, que depén de la civilització, de la cultura, les tradicions...
Cal dir que l’estructuració del temps es realitza en tres nivells: en primer lloc la fase sensoriomotora (0-2 anys) on l’existencia del temps està assimilada als ritmes del cos, als que ha percebut de la mare en el curs de la seva relació i de la sensació de malestar i benestar; en segon lloc la fase representativa on és passa del temps subjectiu al temps objectiu i és la capacitat d’organitzar i representar les accions en un temps objectiu; per últim a partir del 7 anys l’infant comença a situar-se en el temps objectiu.
LES DUES ACTIVITATS
ACTIVITAT PER REALITZAR A L’ESCOLA
L’activitat que realitzaria a l’escola sería que realitzaria un circuit amb diferents altures i amb objectes d’amplades diferents, en aquest cas es treballaria l’equilibri, amb pujades i baixades. En el cas de les pujades i baxades quan el infants estiguin a dal hauran de dir “Estic a dalt de la muntanya” i quan estan a baix haura de dir “Estic a baix de la muntanya”.
L'objectiu principal d'aquesta activitat seria treballar l'equilibri i adquirir nocions d'espai com per exemple a dalt i a baix.
ACTIVITAT PER REALITZAR A CASA
            L’activitat que realitzaria a casa sería que a l’hora de dinar i de recollir la taula donar instruccions a l’infant com per exemple “Agafa el got de damunt de la taula” “Posa el plat dins del rentaplats”... Així l’infant apren conceptes com damunt, abaix, dins, fora.
L'objectiu principal d'aquesta activitat seria treballar nocions d'espai
REFORMULACIÓ:
Vull destacar que tant les meves activitats com la meva explicació de l'espai i temps serien adequades, ja que mes o menys tots els membres del grup hem explicat el mateix, potser dit d'una altra manera.
Pel que fa a l'explicació de l'espai i temps jo ho he redactat bastant, tot i que , i després d'haver llegit la redacció de les meves companyes, penso que es podria resumir bastant més i de manera més esquemàtica.
Per últim, les activitats que jo he proposat crec que serien adequades, ja que vull destacar que crec que entre les activitats de la Gemma i de la Rosi podriem realitzar una de millor.

dijous, 3 de març de 2011

6. L'OBSERVACIÓ TÓNICO- POSTURAL

ACTIVITAT 8: OBSERVACIÓ TÓNICO-POSTURAL

IMATGE 1:

En la aquesta imatge trobem un nen assegut a terra davant d’un ordenador portàtil. Aquest infant està tocant amb un dit de la seva mà, el teclat de l’ordenador. Pel que fa a la seva vestimenta aquest nen va vestit només amb un bolquer i sembla que el que té davant li està cridant molt l’atenció, ja que sembla tenir cara de curiositat.
Podem observar que l’infant té una postura correcta, és a dir, que està assegut a terra sense cap recolzament i això ens pot indicar que ja té adquirit l’equilibri alhora de estar assegut. També cal dir que l’infant utilitza un dels seus braços per realitzar una activitat la qual cosa no perd l’equilibri. No obstant si ens fixem l’infant sembla tenir l’altre braç recolzat a terra. Podem dir que el nen ja té un cert domini del seu tronc i cap.
Pel que fa al seu to muscular el nen regeix hipertonia en els seus moviments.
En quant a la prensió, l’infant sembla tenir adquirit la coordinació oculo-manual, ja que mentre està tocant el teclat el nen mira el moviment que acaba de realitzar, és a dir, acompanya els seus moviments amb els seus ulls.
Pel fet esmentat abans, que el nen es recolza amb una mà s’ha de dir que l’infant té una lateralitat homogènia, tot i que no és fins als 3-6 anys que no és determina. S’ha de destacar que l’infant alhora de tocar l’ordenador ho fa amb la mà dreta.
En conclusió i per tot lo que acabo de comentar i explicar, jo crec que aquest infant té entre 8/9- 11 mesos.

IMATGE 2:

En aquesta imatge podem observar una nena que està recollint una flor, la nena no està asseguda del tot, és a dir, està semiasseguda. Ella va vestida d’hivern la qual cosa suposo que deu estar a fora a l’aire lluire al seu jadrí o també a la muntanya. La nena mostra una cara de curiositat per la flor i per tot el que l’envolta. Puc dir que la nena està experimentant i/o coneixent el nou entorn que l’envolta.
La nena té un to muscular adequat , ja que manté la postura en la posició que està, és a dir, ella contreu els musculs per no perdre l’equilibri i caure.
Pel que fa a la prensió, la nena està realitzant la pinça alhora d’agafar la flor i també hi ha la coordinació oculo-manual.
En quant a l’equilibri, la nena no perd el seu equilibri, ja que manté la seva postura sense caure. Podiem dir que és un equilibri dinàmic, ja que, com ho he dit abans, manté la seva posició en equilibri sense caure.
La lateralitat d’aquesta nen no la podriem definir, però segons la imatge on podem observar que la nena està agafant la flor amb la mà esquerra, podriem dir que a la nena li predomina el costat esquerre.
En resum crec que aquest nena té entre 12- 14 mesos.

IMATGE 3:

En aquesta imatge podem observar un nen que sembla que esta sentat, tot i que no es pot observar el respatller de la cadira, fent un dibuix o escrivint. Podem vizualitzar en la imatge que el nen està bastant tranquil i concentrat en la activitat que està realitzant.
L’infant té un bo to muscular i podem observar que ja té un cert control dels seus musculs alhora de realitzar el dibuix o el que pot està escrivint.
Segons la imatge el nen ja es capaç de realitzar la pinça superior, ja que podem observar que agafa el llapis de color correctament.
Pel que fa al seu equilibri, segons la imatge podem deduir que l’infant té un equilibri estàtic adquirit, ja que al no tindre respatller manté el seu equilibri sense caure.
En quant  a la lateralitat, en la edat que té aquest infant ja la té determinada, però no fixada. Cal dir que a aquest nen li predomina la dreta.
En conclusió, crec que aquest infant deu tenir entre 5-6 anys.

divendres, 7 de gener de 2011

4. ACTIVITAT IMATGES

 L'OBSERVACIÓ DEL MOVIMENT
Bebe tumbat
Aquest bebe esta tumbat damunt d’una tovallola, possiblement li acaben de fer el bany i esta esperant a que li possin el bolquer i la seva roba. Aquest bebe esta tumbat i s’esta agafant els peus amb les mans.
Em sembla que el bebe està molt tranquil i la seva mirada la centra en alguna cosa, ja que mantè els ulls oberts i sembla molt concentrat. La cosa que li podria cridar la seva atenció podria ser per exemple la seva mare que li esta fent la foto. En el bebe em sembla veure un somriure lleujerament dibuixat en la seva cara.
Un bebe amb 12 setmanes mostra control sobre els dos braços (com ho podem observar en la imatge), mira els objectes interessants i mou els braços, mira alternativament els objectes i les mans i porta les mans davant del cos. Caldria destacar altres característiques com per exemple que mantè les mans obertes.  Aquestes caracteristiques es poden observar clarament en la imatge. Segons les característiques teóriques i les característique observades en la imatge jo crec que aquest bebe té 3 meses (12 setmanes).
Per últim crec que l’etapa del desenvolupament de la prensió que es troba aquest bebe es la presió per contacte, ja que té una prensió passiva per contacte amb un objecte, que encara no es voluntària, el bebe pot sostenir uns segons un objecte amb la mà, i de vegades se’l posa a la boca.
Bebe que gateja
Aquest infant esta gatejant dintre de la seva casa, ja que va despullat, i crec que si no fos a casa seva no aniria despullat.
Em sembla que l’infant esta tranquil, però no ho podria asegurar, ja que el seu rostre no s’observa en la foto. L’infant esta gatejant cap endavant.
Un infant entre 40-48 setmanes gateja coordinant mans i genolls i gateja amb mans i peus. Aquest infant no arrossega els seus peus alhora de gatejar sinò que aixeca les seves cames i com ja ho he esmentat braços i cames van coordinades.
No crec que l’infant tingui 48 setmanes (12 meses), ja que segons la foto no sembla que aquest infant pugui caminar sol i tampoc que pugui anar sol cap a un costat del llitet. Segons les característiques i l’observació de la imatge jo crec que aquest infant té exactament 11 mesos (44 setmanes).
Nena que menja
La nena esta sentada a la taula, segurament esta dinant. La nena té la mà posada a la cara, la qual cosa m’indica que el mejar no li agrada. La cara de la nena no ens indica cap característica, ja que no mostra cap sentiment.
Crec que la nena té tres anys perque amb un any l’infant ja sap masticar i tragar el menjar i a partir d’aqui aprena sentar-se sol i a dominar els seus braços. Amb 2 anys els infants es poden sentar sols.
La nena de la foto sap agafar el menjar amb la mà i segurament esta sentada, ja que no es pot apreciar en la foto.
Els dos nens
Els dos infants de la foto estan sentats al terra i estan jugant amb el menjar. Mentre un dels nens proba el menjar l’altre el mira mentre ell té el seu menjar a la mà.
Un infant amb 40 setmanes juga mab els seus dist i pot agafar el bibero, en canvi un infant amb 48 setmanes sap deixar caure els objectes, mastega i s’empassa el menjar. Aquest infants deuen tenir 18 mesos, ja que són capaços d’agafar el menjar i portar-lo a la boca, com també el saben masticar i empassar-se’l. Per tant jo crec que aquests infants tenen 18 mesos aproximadament.  

dimarts, 4 de gener de 2011

3. ACTIVIDAD MOTRICITAT GRUPAL


EVOLUCIÓN DE LA MOTRICIDAD (GRUPAL)
EL PRIMER AÑO:
à 4-6 semanas: Al nacer, la cabeza del recién nacido es muy grande en relación a su cuerpo y, unido a que los músculos del cuello no son lo suficientemente fuertes para aguantar su cabeza, es necesario sujetársela cuando cogemos al bebé en brazos. Al mismo tiempo, va fortaleciendo las rodillas y las caderas y no las tiene tan flexionadas.
à Entre los 3-4-5 meses: La musculatura de su cuello se va fortaleciendo poco a poco y una prueba de ello es que, manteniendo al bebé en posición erecta, sostiene la cabeza durante mas de 10 segundos. Además, empieza a aguantarse sentado durante un periodo corto de tiempo si no tiene ningún tipo de soporte lumbar.

à A los 6-7 meses: Acostado boca a bajo, el bebé es capaz de levantar la cabeza y el pecho apoyándose con las manos y manteniendo los brazos extendidos. Por otro lado, empieza a girarse sólo pasando de la posición prona a la supina y a la inversa. También, si alguien lo sostiene por los brazos, se mantiene derecho con los pies en el suelo y las piernas en posición vertical. Hay que destacar que ya mantiene el tronco recto y que no necesita sujeción para mantenerse sentado.

à Durante los 8-9-10 meses: El bebé empieza a sentarse sólo partiendo de la posición prona o supina e incluso se desplaza por el suelo reptando, arrastrando el culo o gateando. Además, sus piernas ya aguantan el peso del cuerpo lo que ayudará a que se mantenga un rato de pie con ayuda. En cuanto a las extremidades superiores, y en concreto a sus manos, el bebé sabe hacer la pinza y sacar objetos que están dentro de una cesta o una caja y éstos los golpea entre sí.

à A partir de los 11 meses: Se mueve con mayor soltura cuando está sentado y se desplaza por todos lados con más agilidad pues el gateo es más sincronizado gracias al control que tiene de brazos y piernas. También hay que destacar que, cuando está de pie, se mantiene en esta posición sin ayuda durante más tiempo y si se le ofrece la mano, el bebé anda.

SEGUNDO AÑO:
à 15-16-17 meses: El niño se desarrolla en su crecimiento y así ahora ya es capaz de levantarse solo y sin agarrarse a ningún sitio ya que tiene suficiente fuerza para levantarse.

à Entre los 17-18-19 meses: El bebé coge granos de cereales haciendo la pinza, construye torres de 4 cubos, hacer garabato circulares, gira hojas de papel, es decir, hace diferentes técnicas plásticas con diferentes materiales. En esta etapa la estimulación motriz no sucede a través de actividades específicas, sino por la práctica de técnicas plásticas. En este caso será muy importante la estimulación de la motricidad fina.

à A los 18-19-20 meses: El bebé puede sentarse sólo, aunque con alguna dificultad, en una silla que le llegue a la altura de sus rodillas y sin necesidad de que la silla tenga brazos.
También empieza a subir y bajar escaleras poniendo los dos pies en cada peldaño cogido de la mano de alguien y a esta edad, además, ya sabe andar de lado y hacia detrás aunque cae a menudo cuando corre al no controlar la parada ni el giro.


à Durante los 20-21-22 meses: El niño por satisfacer sus necesidades de movimiento y al mismo tiempo trabajar la musculatura camina sentado encima de un triciclo sin pedales y, al mismo tiempo favorece el desarrollo de caminar de puntillas y su agilidad de saltar.
Ahora ya recoge objetos del suelo sin dificultad y sube escaleras sin cogerse.

à A partir de los 22-23-24 meses: El niño empieza a sentir el ritmo y disfruta moviéndose como si bailara. Sabe correr pero no frenar, ni pararse en las esquinas. Este paso es un gran desarrollo ya que el niño tiene los pasos básicos de su cuerpo asimilados y ya puede coordinar la voluntad con su cuerpo, aunque este en un proceso de aprendizaje.

EL TERCER AÑO:
à Primer semestre (24-30 meses): El niño de esta edad sabe amasar la plastilina con las manos sin embargo, aún no es capaz de construir nada. Por otro lado, empieza a manejar las tijeras para cortar papel, aunque sin dirección ni control de los límites y tampoco siguiendo ninguna silueta. En cuanto al movimiento corporal, el niño es capaz de saltar con los dos pies al aire, de caminar de puntitas, de llevar un objeto sin vacilación y de coger a un hermano pequeño a la falda.









à Segundo trimestre (30-36 meses): Construye un puente imitando un modelo. Realiza la acción de desenvolver un objeto la cual lo consigue fácilmente y sin extirpar el papel.